diumenge, 16 d’agost del 2020

Tenen els avis dret a un règim de visites dels seus néts?

Un dels efectes del coronavirus ha estat que molts avis i néts que estaven acostumats a veure’s molt sovint han perdut el contacte habitual, passant a poder comunicar-se tan sols per telèfon o videotrucades. La necessitat de protegir els avis, més vulnerables a la Covid-19, ha provocat aquest allunyament temporal. Això ens ha fet pensar en altres situacions en les que es pot produir un allunyament, com pot ser la separació matrimonial, o, fins i tot, la mort d’un dels progenitors, situacions en les que als avis se’ls presenten dificultats per a poder veure els seus néts. 

En principi, la relació d’un infant amb els seus avis és bona i necessària pel desenvolupament del petit. Una ruptura familiar pot, en conseqüència, repercutir de manera negativa en els néts. 


Quan ens trobem en aquestes situacions, ens preguntem si existeix algun instrument legal que permeti als avis poder exercir el seu dret a veure als seus néts. L’article 160 del Codi Civil recull el dret dels avis a relacionar-se amb els seus néts. 

Per a poder exercir aquest dret tenen la possibilitat d’interposar una demanda en reclamació d’un règim de visites que el Jutge pot concedir o denegar en cas d’existir una justa causa. I què podem entendre com a justa causa? Doncs aquella situació que perjudiqui el desenvolupament i la salut mental o física dels menors, que és el que més s'ha de protegir. A Catalunya, aquest dret es recull a l’article 233-4 del Codi Civil de Catalunya, en el mateix sentit que ho fa el Codi civil.


El Tribunal Suprem s’ha pronunciat en el sentit de que les males relacions entre els avis i els pares de l'infant no poden ser considerades com a justa causa per denegar les visites entre avis i néts, ja que això suposaria que n’hi hauria prou que un progenitor manifestés que té una mala relació amb l’avi per impedir l’exercici d’aquest dret. 

El procediment finalitzarà amb una resolució del Jutjat de Primera instància que determinarà si s’ha de concedir o no un règim de visites a favor dels avis, concretant quin és el règim de visites més idoni en cada cas. Es tindran en compte aspectes com l’edat dels menors, les relacions existents abans de la ruptura o si mai va existir cap tipus de relació. Si els pares estan divorciats s’haurà de tenir en compte el règim de visites establert a favor del progenitor no custodi, etc. 


Les parts poden sol·licitar l’emissió d’un informe per part de l’Equip Psicosocial del Jutjat i demanar que es pronunciï sobre el règim de visites més idoni en cada cas concret, tot i que, ja sigui per l’existència d’acord entre les parts o bé per l’edat dels menors que poden ser escoltats a partir dels 12 anys o abans si tenen la suficient maduresa, pot ser el que Jutge no consideri necessari aquest informe.

El règim que es fixi podrà establir o no si el menor pot quedar-se a dormir a casa dels avis, o un règim de visites progressiu. Malgrat que és un dret molt controvertit, els Tribunals tracten de trobar el just equilibri que protegeixi el desenvolupament psicològic dels menors i garanteixi a la vegada la relació amb el seus avis. En aquest sentit, la tasca dels advocats és fonamental per tal d’afavorir la conciliació i l’harmonia familiar en aquestes situacions.

Josep Lluís Rodríguez Nouvilas 
Advocat 
Reus

dimecres, 5 d’agost del 2020

El Servei d'Orientació Jurídica (S.O.J.)

Un dels molts serveis que ofereix el Col·legi de l’Advocacia de Reus als ciutadans és el Servei d’Orientació Jurídica (SOJ).

Es tracta d’un servei públic i gratuït d'atenció personalitzada que proporciona un primer consell orientador als ciutadans que s’hi adrecin. Presten aquest servei els catorze Col·legis d'advocats de Catalunya, amb personal propi i advocats en exercici inscrits en el Col·legi d'advocats corresponent a la població on es presta el servei.


L’objectiu primordial de qualsevol servei d’atenció al ciutadà dels col·legis d’advocats (com poden ser els d’orientació jurídica, orientació a la mediació i d’altres), és aconseguir una bona comunicació i propiciar un diàleg ordenat amb el ciutadà que fa la consulta o tramitació.

Es tracta d’aprofitar al màxim el temps limitat del que es disposa i a la vegada donar un servei amb uns criteris uniformes per part dels lletrats que fan aquest servei públic i del personal dels col·legis que intervenen en la fase de tramitació.

El contingut del Servei d’Orientació Jurídica hauria de consistir bàsicament en: 
a) Orientar, és a dir proporcionar un consell immediat i personal sobre elements que integren l’ordenament jurídic o de la matèria o situació que plantegi el ciutadà en relació als seus drets i obligacions, així com dels recursos de que disposa i les diferents vies on pot defensar-los o fer-los efectius, ja siguin judicials o extrajudicials.
b) Determinar les pretensions judicials, és a dir, quin tipus de procediment judicial i jurisdicció (civil, penal, laboral, etc.) hi correspon.
c) Gestionar, emplenar i tramitar les sol·licituds d'assistència jurídica gratuïta (AJG) (demanar advocat d'ofici), les peticions inicials de mediació i les que en el futur es puguin determinar.


Així doncs, veiem que un aspecte important del servei és facilitar al ciutadà informació sobre la concessió del dret a l’assistència jurídica gratuïta (AJG), tant pel que fa a la viabilitat de la pretensió, a les actuacions jurisdiccionals en les que és preceptiva la postulació i la representació i les seves excepcions.

Una qüestió molt important és l’aspecte econòmic, per la qual cosa s’haurà d’informar a l’usuari dels criteris de concessió de la justícia gratuïta pel que fa als ingressos de l’individu o unitat familiar, patrimoni, discapacitats, etc. Finalment s’informarà al ciutadà sobre la documentació necessària que haurà d’aportar per tramitar el corresponent expedient d’AJG.

Josep Lluís Rodríguez Nouvilas 
 Advocat 
 Reus

divendres, 24 de juliol del 2020

La influència de la pandèmia de la Covid-19 en l'activitat judicial

La pandèmia de la Covid-19, d’abast mundial, ha tingut una influència importantíssima i de gran abast en la vida dels ciutadans. L’activitat judicial, no ha estat pas una excepció.


L’establiment de l’estat d’alarma en tot el territori de l’Estat espanyol amb la promulgació del RD 463/2020 de 14 de març va suposar la suspensió de tots els assenyalaments de judicis i actuacions judicials així com la suspensió tant dels terminis processals com dels de prescripció i caducitat de drets i accions en tots els ordres jurisdiccionals (civil, penal, laboral, administratiu, etc.)

De totes formes, hi va haver algunes excepcions i la interrupció no es va aplicar als procediments d”habeas corpus”, serveis de guàrdia, actuacions amb detinguts, ordres de protecció, actuacions urgents en matèria de vigilància penitenciària, mesures cautelars en matèria de violència sobre la dona o menors i totes aquelles actuacions que els jutges, pel seu caràcter urgent, consideressin com inajornables.

Passat el període més difícil de confinament, el Congrés dels Diputats mitjançant Resolució publicada al BOE el dia 23 de maig establia que:
- Amb efectes des del dia 1 de juny de 2020, s’aixecava la suspensió dels terminis administratius suspesos des de l’entrada en vigor del RD 463/2020.
- Amb efectes des del dia 4 de juny de 2020, s’aixecava la suspensió dels terminis processals i la suspensió dels terminis de prescripció i caducitat de drets.



Finalment dir que, sabut és que, segons l’art. 183 de la Llei Orgànica del Poder Judicial, tots els dies del mes d’agost son inhàbils per a totes les actuacions judicials, excepte aquelles que es declarin urgents per les lleis processals. Doncs bé, el RDL 16/2020 de 28 d’abril que estableix una sèrie de mesures processals i organitzatives per fer front a la COVID-19 en l’àmbit de l’Administració de Justícia, declara com hàbils per a totes les actuacions judicials els dies 11 a 31 d’agost de 2020, exceptuant els dissabtes, diumenges i festius.

Això té una especial incidència en tot els que són terminis per contestar a demandes, formular escrits d’oposició en procediments d’execució, al·legacions, contestar requeriments, presentar escrits de tràmit, etc.

 Josep Lluís Rodríguez Nouvilas 
Advocat 
Reus