Modificació i extinció de la pensió compensatòria en casos de crisi matrimonial

Anomenem pensió compensatòria a aquella que s’estableix per tal d’evitar el desequilibri econòmic entre els cònjuges quan es produeix una ruptura o crisi matrimonial. Una vegada fixada, la modificació o extinció de la mateixa s'ha de fer seguint els supòsits que preveu la llei.

 Modificació i extinció de la pensió compensatòria acordada convencionalment. 

Quan la pensió s’ha establert en un conveni regulador pactat, els cònjuges en podran aprovar un de nou que substitueixi l’anterior, amb el consentiment d’ambdós. Aquesta via de modificació o extinció, com es lògic, està reservada els casos menys conflictius o més pacífics, ja que si el cònjuge creditor es nega a acceptar la modificació o l’extinció, el cònjuge deutor es veurà obligat a acudir a la via judicial. 

Modificació i extinció de la pensió compensatòria establerta judicialment. 

Quan la pensió compensatòria vingui establerta en una resolució judicial i el cònjuge creditor no accepti la modificació, s’haurà d’acudir a la via judicial i interposar la corresponent demanda. Serà necessari l’assistència d’un advocat especialitzat en Dret de Família i demostrar que la fortuna pròpia o la de la ex parella ha canviat de tal manera que la modificació és raonable. 

Causes de modificació de la pensió compensatòria. 

L'única causa de modificació de pensió compensatòria regulada en l’actualitat és el canvi en l’estatus econòmic dels cònjuges. La llei determina que s’ha d’haver alterat la fortuna d’un dels dos, és a dir s’ha d’haver produït un enriquiment o empobriment d’un dels components de la ex parella. L’anterior redacció de l’article 100 del Codi Civil exigia una alteració substancial de la situació, d’aquí que molts tribunals continuïn exigint una certa entitat de la modificació en les circumstàncies. En general, però, es pot entendre que serà suficient acreditar un canvi o variació de la situació, que d’haver existit en el moment en que va ser establerta la pensió, hauria conduit a adoptar unes mesures diferents.

Causes d’extinció de la pensió compensatòria. 

Les causes d’extinció de la pensió compensatòria estan taxades i no operen de manera automàtica, sinó que per fer-les efectives serà necessari acudir als Tribunals. 

a) Cessament de la causa que la va motivar. La causa que motiva la pensió compensatòria és el desequilibri econòmic que es pot derivar d’una crisi matrimonial. Per tant, s’entén que cessa la causa en el moment en que el creditor de la pensió recupera el seu estatus econòmic. Aquesta causa inclou l’acord quan la pensió es va establir en el conveni regulador i les dues parts considerin que ja s’ha compensat el desequilibri econòmic. 

b) Contraure nou matrimoni. La nova relació matrimonial implica el cessament de la causa de la pensió. L’extinció es retrotraurà al moment de la celebració del nou matrimoni. 

c) Convivència “more uxorio” amb una altra persona. Aquesta previsió tracta d’evitar que les noves parelles no contraguin matrimoni per tal de mantenir la pensió compensatòria. La jurisprudència exigeix que aquesta convivència “more uxorio” sigui: pública o coneguda, continuada o estable i amb una vocació de permanència en el futur. 

d) Cas especial: la mort del deutor. Contra el que hom pot suposar, la mort del deutor no extingeix la pensió compensatòria. Per tant el pagament de la pensió serà una càrrega que es transmetrà amb l’herència. No obstant quan el cabal hereditari sigui insuficient per atendre el pagament de la pensió compensatòria i els drets a la legítima dels hereus, aquests podran sol•licitar la seva reducció o la supressió.

 Josep Lluís Rodríguez Nouvilas 

Advocat 

Reus

Els continguts de les xarxes socials i del WhatsApp com a mitjà de prova

 Actualment, l’ús de la missatgeria instantània és habitual, tant per a qüestions personals com per a temes professionals. És per això que cada vegada és més freqüent la presentació de missatges de converses de WhatsApp o d’altres aplicacions informàtiques (Twitter, Skype, etc.) en les denúncies i procediments judicials en general.

És important destacar que, tot i que la presentació d’una conversa de WhatsApp en un judici és perfectament legal, ens trobem amb el problema de que la missatgeria instantània és pot manipular i, per tant, la jurisprudència aborda aquesta qüestió amb molta cautela.

En la mesura del que sigui possible, la conversa o la captura del WhatsApp que es presenti com a prova ha d’ésser el més clara possible, procurant que sigui entregada en la seva integritat. 

En relació al risc de manipulació, si una de les parts impugna el contingut dels missatges i nega la veracitat de la conversa, el Tribunal Suprem ha establert en la sentència 300/2015 de 19 de maig, que serà la part que es vol valdre de la prova qui s’haurà d’encarregar de demostrar la seva autenticitat (mitjançant una prova pericial que identifiqui l’origen i la identitat dels interlocutors i de la integritat del contingut). És el que anomenem “càrrega de la prova” (art. 217 LECivil).

L’exclusió dels missatges tan sols es podria donar en cas que s’haguessin obtingut infringint algun dret fonamental protegit per la Constitució, com per exemple el dret a la intimitat, ja que això seria causa de nul·litat (per exemple, una conversa gravada sense el permís dels seus participants). Però aquest no seria el cas si és el propi titular del dispositiu on s’ha rebut el missatge qui l’aporta al procés.

Si el Jutge interpreta que els missatges no són certs (ja sigui per l’autoria o pel contingut) denegarà l’eficàcia probatòria. En aquest tipus de proves, la L.E.Criminal, en el seu article 741 diu que el Tribunal apreciarà en consciència les proves practicades i dictarà sentència en el termini establert per la Llei.

 Josep Lluís Rodríguez Nouvilas 

Advocat 

Reus

Covid-19.- Puc renegociar el contracte d'arrendament del local del meu negoci?

L’actual situació de la pandèmia de la COVID-19 ha comportat l'adopció d'una sèrie de mesures per tal de protegir la vida i la salut dels ciutadans. El Govern de la Generalitat ha establert la suspensió o restricció de determinades activitats econòmiques, cosa que representa una evident pèrdua d'ingressos en els sectors afectats i que pot suposar la dificultat o impossibilitat de fer front a les seves obligacions contractuals i, en particular, el pagament de la renda dels locals arrendats. Tot això pot desencadenar, finalment, en la pèrdua dels mitjans de vida d’un gran nombre de persones, principalment en el cas dels treballadors autònoms i de les petites i mitjanes empreses. 

És per això, que d’acord amb les competències que li atorga l’Estatut d’autonomia, la Generalitat de Catalunya ha promulgat el Decret Llei 34/2020 de 20 d’octubre, de mesures urgents de suport a l’activitat econòmica desenvolupada en locals de negoci arrendats. 

Aquest Decret llei proposa un repartiment de les conseqüències negatives que es deriven de les limitacions, prohibicions i restriccions que s'hagin hagut d'imposar precisament en la lluita contra la pandèmia evitant que recaiguin sobre una sola de les parts contractants. 

Modificació de les condicions del contracte.

L’article 1 del Decret Llei estableix que si com a conseqüència de l’actual crisi sanitària s’estableixen mesures de restricció suspensió de l’activitat comercial o industrial, en els contractes subscrits a partir de l’1 de gener de 1995, la part arrendatària podrà requerir a la part arrendadora, de manera fefaent, una modificació raonable i equitativa de les condicions del contracte. 

Regles aplicables davant la manca d’acord entre les parts.

L’article 2 estableix unes regles en el cas de que les parts no arribin a un acord per mitjà de negociació o mediació en el termini d’un mes a comptar del requeriment previst per l’article 1. Aquestes regles són:

1) En el cas de suspensió de l’activitat, la renda i altres quantitats degudes per la part arrendatària s’han de reduir en un 50% respecte de les vigents mentre duri la mesura de suspensió. 

2) En el cas de restricció parcial de l’aprofitament material de l’immoble, la renda i altres quantitats degudes per la part arrendatària s’han d reduir, mentre durin les mesures de restricció, en una proporció igual a la meitat de la pèrdua d’aprofitament de l’immoble, mesurada objectivament per la reducció d’aforament o d’horaris o per altres limitacions imposades per la norma. 

3) La prestació de serveis de lliurament a domicili o de recollida de productes a l’establiment no afecta a l’aplicació de les reduccions previstes en els dos apartats anteriors. 

En el cas que les mesures previstes en l’apartat 1 es perllonguin més de 3 mesos en el transcurs d’un any a comptar de l’entrada en vigor d’aquest Decret, la part arrendatària pot optar per desistir del contracte sense penalització a partir del moment en que es produeixi aquesta circumstància i fins a tres mesos després del cessament complet de les mesures, sempre que ho notifiqui de manera fefaent a la part arrendadora amb un mes d’antelació. 

Finalment, el Decret Llei 34/20 de 20 d’octubre disposa que en el termini de dos anys a comptar des de la seva entrada en vigor, el Govern haurà d’elaborar i aprovar un projecte de llei per incorporar a l’ordenament jurídic català la regulació necessària per al restabliment de l’equilibri contractual en els supòsits de canvi imprevist de circumstàncies (clàusula “rebus sic stantibus”)

 Josep Lluís Rodríguez Nouvilas 

Advocat 

Reus

Suspensió del llançament de domicili habitual

La Llei 1/2013 de 14 de maig de mesures per reforçar la protecció als deutors hipotecaris, reestructuració del deute i lloguer social va establir que es podien suspendre els llançaments sobre vivendes habituals de col·lectius vulnerables.

Els seus efectes eren per set anys a finalitzar el mes de maig de 2020. Com a conseqüència de la pandèmia de la COVID-19, el Reial Decret-Llei 6/2020 de 10 de març pel que s’adopten determinades mesures urgents en l’àmbit econòmic i per a la protecció de la salut pública ha ampliat el termini d’aquests efectes per quatre anys més, és a dir fins el mes de maig de 2024.

La suspensió dels llançaments beneficia a les persones que es troben en una situació d’especial vulnerabilitat conforme al que queda establert a l’article 1 de la Llei 1/2013: famílies nombroses, famílies monoparentals amb fills a càrrec o de les que formi part un menor d’edat, famílies en les que algun membre tingui reconegut un grau de discapacitat igual o superior al 33%, situació de dependència o malaltia que l’incapaciti de forma permanent per realitzar una activitat laboral, quan el deutor hipotecari es trobi a l’atur, famílies en les que existeixi una víctima de violència de gènere. També es beneficia d’aquesta mesura el deutor major de 60 anys. 

Evidentment, caldrà acreditar documentalment totes aquestes circumstàncies. La percepció d’ingressos pels membres de la unitat familiar mitjançant certificat de rendes o en el seu cas relatiu a la presentació del impost del Patrimoni en relació als darrers quatre anys, les darreres tres nòmines percebudes, certificats acreditatius de subsidi d’atur, salaris socials, rendes mínimes de reinserció, en el cas de treballadors per compte propi s’aportarà el certificat d’estar rebent la prestació per cessament d’activitat, etc.

Pel que fa a la titularitat dels béns caldrà aportar certificacions de titularitats del Registre de la Propietat, escriptures de compravenda de la vivenda i de constitució de la garantia hipotecària. Finalment es demana una declaració responsable del deutor o deutors relativa al compliment dels requisits exigits per acollir-se a l’àmbit d’aplicació d’aquesta llei.

 Josep Lluís Rodríguez Nouvilas 

Advocat 

Reus

Tenen els avis dret a un règim de visites dels seus néts?

Un dels efectes del coronavirus ha estat que molts avis i néts que estaven acostumats a veure’s molt sovint han perdut el contacte habitual, passant a poder comunicar-se tan sols per telèfon o videotrucades. La necessitat de protegir els avis, més vulnerables a la Covid-19, ha provocat aquest allunyament temporal. Això ens ha fet pensar en altres situacions en les que es pot produir un allunyament, com pot ser la separació matrimonial, o, fins i tot, la mort d’un dels progenitors, situacions en les que als avis se’ls presenten dificultats per a poder veure els seus néts. 

En principi, la relació d’un infant amb els seus avis és bona i necessària pel desenvolupament del petit. Una ruptura familiar pot, en conseqüència, repercutir de manera negativa en els néts. 

Quan ens trobem en aquestes situacions, ens preguntem si existeix algun instrument legal que permeti als avis poder exercir el seu dret a veure als seus néts. L’article 160 del Codi Civil recull el dret dels avis a relacionar-se amb els seus néts. 

Per a poder exercir aquest dret tenen la possibilitat d’interposar una demanda en reclamació d’un règim de visites que el Jutge pot concedir o denegar en cas d’existir una justa causa. I què podem entendre com a justa causa? Doncs aquella situació que perjudiqui el desenvolupament i la salut mental o física dels menors, que és el que més s'ha de protegir. A Catalunya, aquest dret es recull a l’article 233-4 del Codi Civil de Catalunya, en el mateix sentit que ho fa el Codi civil.

El Tribunal Suprem s’ha pronunciat en el sentit de que les males relacions entre els avis i els pares de l'infant no poden ser considerades com a justa causa per denegar les visites entre avis i néts, ja que això suposaria que n’hi hauria prou que un progenitor manifestés que té una mala relació amb l’avi per impedir l’exercici d’aquest dret. 

El procediment finalitzarà amb una resolució del Jutjat de Primera instància que determinarà si s’ha de concedir o no un règim de visites a favor dels avis, concretant quin és el règim de visites més idoni en cada cas. Es tindran en compte aspectes com l’edat dels menors, les relacions existents abans de la ruptura o si mai va existir cap tipus de relació. Si els pares estan divorciats s’haurà de tenir en compte el règim de visites establert a favor del progenitor no custodi, etc. 

Les parts poden sol·licitar l’emissió d’un informe per part de l’Equip Psicosocial del Jutjat i demanar que es pronunciï sobre el règim de visites més idoni en cada cas concret, tot i que, ja sigui per l’existència d’acord entre les parts o bé per l’edat dels menors que poden ser escoltats a partir dels 12 anys o abans si tenen la suficient maduresa, pot ser el que Jutge no consideri necessari aquest informe.

El règim que es fixi podrà establir o no si el menor pot quedar-se a dormir a casa dels avis, o un règim de visites progressiu. Malgrat que és un dret molt controvertit, els Tribunals tracten de trobar el just equilibri que protegeixi el desenvolupament psicològic dels menors i garanteixi a la vegada la relació amb el seus avis. En aquest sentit, la tasca dels advocats és fonamental per tal d’afavorir la conciliació i l’harmonia familiar en aquestes situacions.

Josep Lluís Rodríguez Nouvilas 

Advocat 

Reus