Modificació i extinció de la pensió compensatòria en casos de crisi matrimonial

Anomenem pensió compensatòria a aquella que s’estableix per tal d’evitar el desequilibri econòmic entre els cònjuges quan es produeix una ruptura o crisi matrimonial. Una vegada fixada, la modificació o extinció de la mateixa s'ha de fer seguint els supòsits que preveu la llei.

 Modificació i extinció de la pensió compensatòria acordada convencionalment. 

Quan la pensió s’ha establert en un conveni regulador pactat, els cònjuges en podran aprovar un de nou que substitueixi l’anterior, amb el consentiment d’ambdós. Aquesta via de modificació o extinció, com es lògic, està reservada els casos menys conflictius o més pacífics, ja que si el cònjuge creditor es nega a acceptar la modificació o l’extinció, el cònjuge deutor es veurà obligat a acudir a la via judicial. 

Modificació i extinció de la pensió compensatòria establerta judicialment. 

Quan la pensió compensatòria vingui establerta en una resolució judicial i el cònjuge creditor no accepti la modificació, s’haurà d’acudir a la via judicial i interposar la corresponent demanda. Serà necessari l’assistència d’un advocat especialitzat en Dret de Família i demostrar que la fortuna pròpia o la de la ex parella ha canviat de tal manera que la modificació és raonable. 

Causes de modificació de la pensió compensatòria. 

L'única causa de modificació de pensió compensatòria regulada en l’actualitat és el canvi en l’estatus econòmic dels cònjuges. La llei determina que s’ha d’haver alterat la fortuna d’un dels dos, és a dir s’ha d’haver produït un enriquiment o empobriment d’un dels components de la ex parella. L’anterior redacció de l’article 100 del Codi Civil exigia una alteració substancial de la situació, d’aquí que molts tribunals continuïn exigint una certa entitat de la modificació en les circumstàncies. En general, però, es pot entendre que serà suficient acreditar un canvi o variació de la situació, que d’haver existit en el moment en que va ser establerta la pensió, hauria conduit a adoptar unes mesures diferents.

Causes d’extinció de la pensió compensatòria. 

Les causes d’extinció de la pensió compensatòria estan taxades i no operen de manera automàtica, sinó que per fer-les efectives serà necessari acudir als Tribunals. 

a) Cessament de la causa que la va motivar. La causa que motiva la pensió compensatòria és el desequilibri econòmic que es pot derivar d’una crisi matrimonial. Per tant, s’entén que cessa la causa en el moment en que el creditor de la pensió recupera el seu estatus econòmic. Aquesta causa inclou l’acord quan la pensió es va establir en el conveni regulador i les dues parts considerin que ja s’ha compensat el desequilibri econòmic. 

b) Contraure nou matrimoni. La nova relació matrimonial implica el cessament de la causa de la pensió. L’extinció es retrotraurà al moment de la celebració del nou matrimoni. 

c) Convivència “more uxorio” amb una altra persona. Aquesta previsió tracta d’evitar que les noves parelles no contraguin matrimoni per tal de mantenir la pensió compensatòria. La jurisprudència exigeix que aquesta convivència “more uxorio” sigui: pública o coneguda, continuada o estable i amb una vocació de permanència en el futur. 

d) Cas especial: la mort del deutor. Contra el que hom pot suposar, la mort del deutor no extingeix la pensió compensatòria. Per tant el pagament de la pensió serà una càrrega que es transmetrà amb l’herència. No obstant quan el cabal hereditari sigui insuficient per atendre el pagament de la pensió compensatòria i els drets a la legítima dels hereus, aquests podran sol•licitar la seva reducció o la supressió.

 Josep Lluís Rodríguez Nouvilas 

Advocat 

Reus

Tenen els avis dret a un règim de visites dels seus néts?

Un dels efectes del coronavirus ha estat que molts avis i néts que estaven acostumats a veure’s molt sovint han perdut el contacte habitual, passant a poder comunicar-se tan sols per telèfon o videotrucades. La necessitat de protegir els avis, més vulnerables a la Covid-19, ha provocat aquest allunyament temporal. Això ens ha fet pensar en altres situacions en les que es pot produir un allunyament, com pot ser la separació matrimonial, o, fins i tot, la mort d’un dels progenitors, situacions en les que als avis se’ls presenten dificultats per a poder veure els seus néts. 

En principi, la relació d’un infant amb els seus avis és bona i necessària pel desenvolupament del petit. Una ruptura familiar pot, en conseqüència, repercutir de manera negativa en els néts. 

Quan ens trobem en aquestes situacions, ens preguntem si existeix algun instrument legal que permeti als avis poder exercir el seu dret a veure als seus néts. L’article 160 del Codi Civil recull el dret dels avis a relacionar-se amb els seus néts. 

Per a poder exercir aquest dret tenen la possibilitat d’interposar una demanda en reclamació d’un règim de visites que el Jutge pot concedir o denegar en cas d’existir una justa causa. I què podem entendre com a justa causa? Doncs aquella situació que perjudiqui el desenvolupament i la salut mental o física dels menors, que és el que més s'ha de protegir. A Catalunya, aquest dret es recull a l’article 233-4 del Codi Civil de Catalunya, en el mateix sentit que ho fa el Codi civil.

El Tribunal Suprem s’ha pronunciat en el sentit de que les males relacions entre els avis i els pares de l'infant no poden ser considerades com a justa causa per denegar les visites entre avis i néts, ja que això suposaria que n’hi hauria prou que un progenitor manifestés que té una mala relació amb l’avi per impedir l’exercici d’aquest dret. 

El procediment finalitzarà amb una resolució del Jutjat de Primera instància que determinarà si s’ha de concedir o no un règim de visites a favor dels avis, concretant quin és el règim de visites més idoni en cada cas. Es tindran en compte aspectes com l’edat dels menors, les relacions existents abans de la ruptura o si mai va existir cap tipus de relació. Si els pares estan divorciats s’haurà de tenir en compte el règim de visites establert a favor del progenitor no custodi, etc. 

Les parts poden sol·licitar l’emissió d’un informe per part de l’Equip Psicosocial del Jutjat i demanar que es pronunciï sobre el règim de visites més idoni en cada cas concret, tot i que, ja sigui per l’existència d’acord entre les parts o bé per l’edat dels menors que poden ser escoltats a partir dels 12 anys o abans si tenen la suficient maduresa, pot ser el que Jutge no consideri necessari aquest informe.

El règim que es fixi podrà establir o no si el menor pot quedar-se a dormir a casa dels avis, o un règim de visites progressiu. Malgrat que és un dret molt controvertit, els Tribunals tracten de trobar el just equilibri que protegeixi el desenvolupament psicològic dels menors i garanteixi a la vegada la relació amb el seus avis. En aquest sentit, la tasca dels advocats és fonamental per tal d’afavorir la conciliació i l’harmonia familiar en aquestes situacions.

Josep Lluís Rodríguez Nouvilas 

Advocat 

Reus