Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dret penal. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dret penal. Mostrar tots els missatges

dimarts, 16 de març del 2021

Els continguts de les xarxes socials i del WhatsApp com a mitjà de prova

 Actualment, l’ús de la missatgeria instantània és habitual, tant per a qüestions personals com per a temes professionals. És per això que cada vegada és més freqüent la presentació de missatges de converses de WhatsApp o d’altres aplicacions informàtiques (Twitter, Skype, etc.) en les denúncies i procediments judicials en general.

És important destacar que, tot i que la presentació d’una conversa de WhatsApp en un judici és perfectament legal, ens trobem amb el problema de que la missatgeria instantània és pot manipular i, per tant, la jurisprudència aborda aquesta qüestió amb molta cautela.

En la mesura del que sigui possible, la conversa o la captura del WhatsApp que es presenti com a prova ha d’ésser el més clara possible, procurant que sigui entregada en la seva integritat. 

En relació al risc de manipulació, si una de les parts impugna el contingut dels missatges i nega la veracitat de la conversa, el Tribunal Suprem ha establert en la sentència 300/2015 de 19 de maig, que serà la part que es vol valdre de la prova qui s’haurà d’encarregar de demostrar la seva autenticitat (mitjançant una prova pericial que identifiqui l’origen i la identitat dels interlocutors i de la integritat del contingut). És el que anomenem “càrrega de la prova” (art. 217 LECivil).

L’exclusió dels missatges tan sols es podria donar en cas que s’haguessin obtingut infringint algun dret fonamental protegit per la Constitució, com per exemple el dret a la intimitat, ja que això seria causa de nul·litat (per exemple, una conversa gravada sense el permís dels seus participants). Però aquest no seria el cas si és el propi titular del dispositiu on s’ha rebut el missatge qui l’aporta al procés.

Si el Jutge interpreta que els missatges no són certs (ja sigui per l’autoria o pel contingut) denegarà l’eficàcia probatòria. En aquest tipus de proves, la L.E.Criminal, en el seu article 741 diu que el Tribunal apreciarà en consciència les proves practicades i dictarà sentència en el termini establert per la Llei.


 Josep Lluís Rodríguez Nouvilas 
Advocat 
Reus

dimecres, 16 de desembre del 2020

La pena de Treballs en benefici de la comunitat

El Codi Penal de 1995 va introduir, com a alternativa a les penes curtes de presó, la que anomenem pena de Treballs en benefici de la comunitat (TBC). Aquesta opció permet que el condemnat pugui seguir en el seu entorn familiar i laboral aconseguint, a més, que la pena tingui un efecte de veritable de reinserció a la societat i de reparació. 

L’article 1 del reial decret 690/1996 ens dóna aquesta definició «Es considerarà treball en benefici de la comunitat la prestació de la cooperació personal no retribuïda en determinades activitats d’utilitat pública, amb interès social i valor educatiu, amb tendència a servir de reparació per a la comunitat perjudicada per l’il·lícit penal i no supeditada a l’obtenció d’interessos econòmics.» 


És important remarcar que es tracta d’un pena privativa de drets, no de llibertat, recollida a l’article 39 lletra i) del Codi Penal i, per poder imposar-se, l’article 49 exigeix l’exprés consentiment del penat. Precisament per aquesta necessitat de comptar amb el consentiment del penat, no hi ha cap delicte que es castigui únicament amb treballs en benefici de la comunitat.

Amb de la reforma del CP de 1995 de l’any 2003 va quedar suprimida la pena d’arrest de cap de setmana, la qual cosa va contribuir a donar encara un major protagonisme a la pena de TBC. A partir d’aquesta reforma, l’execució de la pena queda sota el control del Jutge de Vigilància Penitenciària i no del jutge que havia dictat la sentència com fins llavors. 

El nou article 88 del Codi Penal, que va entrar en vigor l’1 d’octubre de 2004, estableix la possibilitat de substituir la pena de presó que no excedeixi d’un any per multa o TBC i es fixa un criteri de substitució, segons el qual un dia de presó serà substituït per un dia de TBC. 


Posteriors lleis orgàniques han incrementat encara més el protagonisme de la pena de TBC. Així s’estableix que en el cas de delictes relacionats amb la violència de gènere, la presó únicament podrà ser substituïda per TBC, mai per una pena de multa. També s’introdueix aquesta pena en diversos delictes contra la seguretat vial. El procediment d'execució de la pena de TBC s’ha simplificat notablement i ara són els Serveis socials penitenciaris els qui, després de rebre el manament judicial, citen al penat per a donar-li la informació de les places existents per al compliment de la pena i s’acorda un “pla de compliment”, que en la mesura del possible no comprometi la seva jornada laboral. 

La normativa fixa un topall de 8 hores diàries com a màxim però no estableix un límit mínim de compliment diari, això fa que en la pràctica ens trobem amb sentències que fixen aquesta durada en dues hores i d’altres que deixen la seva determinació a l’administració penitenciària. 

Els penats a TBC, estaran inclosos en l’acció protectora del Règim General de la Seguretat Social a efectes de les contingències d’accidents de treball i malalties professionals pels dies de prestació efectiva del treball. 

Finalment dir que  l’Administració, entitat pública o associació d’interès general on presti els seus serveis el condemnat, haurà de comunicar al jutge de Vigilància Penitenciària tot allò que afecti a l’execució de la pena i al seu compliment.

 Josep Lluís Rodríguez Nouvilas 
Advocat 
Reus