dimecres, 3 de febrer de 2021

Què són els "Salaris de tramitació"?


Quan un jutge declara que un acomiadament és improcedent, l’empresari té dues opcions
La primera és abonar la indemnització fixada per la llei per a aquests casos; d’aquesta manera, el treballador deixa de formar part de la plantilla de l’empresa. 
La segona és readmetre al treballador de nou a l’empresa. En aquest segon supòsit de readmissió del treballador, l’empresa ha d’abonar al treballador una quantitat igual a la suma dels salaris que ha deixat de percebre des que es va produir l’acomiadament fins que se li va notificar la sentència que declarava l’acomiadament com improcedent. Aquesta quantitat és la que es coneix com salaris de tramitació.


Si l’acomiadament és declarat nul, l’empresa està obligada en tot cas a readmetre al treballador i per tant a abonar-li els salaris de tramitació.

S’ha de subratllar que els salaris de tramitació tenen caràcter indemnitzatori, ja que la seva finalitat és compensar al treballador per les quantitats que ha deixat de percebre. Per tant, si l’empresa opta per la readmissió, el treballador no tindrà dret a la indemnització per acomiadament (perquè tindrà els salaris de tramitació), mentre que si opta per indemnitzar al treballador, aquest no tindrà dret a percebre els salaris de tramitació.

 Josep Lluís Rodríguez Nouvilas 
Advocat 
Reus

dissabte, 23 de gener de 2021

El mobbing o assetjament laboral

Per “mobbing” o assetjament laboral s’entenen aquelles conductes que pateix un treballador, ja sigui per part de l’empresari o d’algun superior jeràrquic, o bé per algun o alguns companys de feina, que atempten contra la seva dignitat o integritat. 
Aquest assetjament pot arribar a causar greus problemes psicològics i el desenvolupament de malalties com depressió, ansietat o estrès, a més de repercutir greument en el rendiment laboral i en la vida personal. 


La dificultat més gran en aquests casos és aconseguir proves que demostrin que s’està produint un assetjament. És molt important poder recollir qualsevol element que pugui donar testimoni dels fets: documents escrits tals com correus, notes, instruccions per la feina, etc; converses gravades, testimonis dels fets (com companys o clients de l'empresa), fotografies, etc. 

El treballador víctima d’assetjament laboral disposa de diverses opcions depenent de les diferents circumstàncies que concorrin en cada cas. Serà bo comptar amb un assessorament professional expert que indiqui quina és millor via a seguir. 

Denunciar l’assetjament sense acudir a la via judicial. 

 En aquest les opcions serien les següents: 
- En empreses grans i mitjanes, posar els fets en coneixement del Comitè de Seguretat i Salut de l’empresa (si n’hi ha) o comunicar-ho als representants dels treballadors, amb la finalitat que, dins la pròpia empresa, s’investiguin els fets i s’adoptin les mesures necessàries. 

- Comprovar si en el conveni col•lectiu existeix un protocol enfront l’assetjament i, si n’hi ha, activar-lo. 

- Denunciar-ho a la direcció de l’empresa, evidentment quan l’assetjament no prové de la pròpia direcció, ja que tota empresa té la obligació d’evitar aquest tipus de situacions. 

- Presentar una denúncia davant la Inspecció de Treball. Adjuntant ja còpia de les proves de que es disposi. L’inspector, sense indicar qui és el treballador denunciant, investigarà els fets. Després de la investigació redactarà un acta que servirà també com a una prova més en cas que, finalment, hi hagués un judici. Si l’inspector observa que els fets són certs, pot obligar a l’empresa a posar fi a la situació, a que s’adoptin les mesures per tal que l’assetjament acabi, i inclús hi ha la possibilitat d’imposar una sanció a l’empresa per ser la causant del mobbing o per no haver-lo evitat.


 Una altre opció és acudir a la via judicial. 

 Jurisdicció Social
 Existeixen diversos procediments laborals que es poden instar: 
- Demanda per Tutela de Drets Fonamentals: és un procediment urgent i preferent. 
- Procediment per extingir la relació laboral, demanant que finalitzi la relació laboral, i que es reconegui la màxima indemnització com si fos un acomiadament improcedent. 
- Procediment de reclamació de danys i perjudicis: es pot demanar juntament amb els dos procediment anteriors. S’haurà de quantificar bé els danys i demostrar-los. 
- Reclamació de tots els drets: en cas de voler una sortida el més ràpid possible de l’empresa, és possible demandar per tots els drets que s’hagin vulnerat (diferències salarials, antiguitat, horari, categoria, hores extres no pagades) per forçar a l’empresa a acomiadar el treballador i poder impugnar l’acomiadament indicant que el motiu real d’aquest és l’assetjament. 

Jurisdicció Penal 
 Es poden iniciar procediments penals: 
- Contra l’assetjador: l’assetjament laboral pot arribar a ser un delicte (art. 173 del Codi Penal) 
- Contra l’empresa per no haver adoptat les mesures necessàries contra l’assetjament o per minimitzar els danys. 

Procediment contenciós- administratiu:
Quan la persona assetjada sigui un funcionari públic, no haurà d’acudir a la via laboral si no a la contenciosa. 
En l’Administració Pública existeix un protocol contra l’assetjament i sol·licitar als superiors jeràrquics mesures per tal d’acabar amb aquesta situació. En cas de que no hi hagi actuació, existeix la possibilitat de demandar davant els Jutjats contenciós- administratius així com demanar una indemnització per danys i perjudicis.

 Josep Lluís Rodríguez Nouvilas 
Advocat 
Reus