Covid-19.- Puc renegociar el contracte d'arrendament del local del meu negoci?

L’actual situació de la pandèmia de la COVID-19 ha comportat l'adopció d'una sèrie de mesures per tal de protegir la vida i la salut dels ciutadans. El Govern de la Generalitat ha establert la suspensió o restricció de determinades activitats econòmiques, cosa que representa una evident pèrdua d'ingressos en els sectors afectats i que pot suposar la dificultat o impossibilitat de fer front a les seves obligacions contractuals i, en particular, el pagament de la renda dels locals arrendats. Tot això pot desencadenar, finalment, en la pèrdua dels mitjans de vida d’un gran nombre de persones, principalment en el cas dels treballadors autònoms i de les petites i mitjanes empreses. 

És per això, que d’acord amb les competències que li atorga l’Estatut d’autonomia, la Generalitat de Catalunya ha promulgat el Decret Llei 34/2020 de 20 d’octubre, de mesures urgents de suport a l’activitat econòmica desenvolupada en locals de negoci arrendats. 

Aquest Decret llei proposa un repartiment de les conseqüències negatives que es deriven de les limitacions, prohibicions i restriccions que s'hagin hagut d'imposar precisament en la lluita contra la pandèmia evitant que recaiguin sobre una sola de les parts contractants. 

Modificació de les condicions del contracte.

L’article 1 del Decret Llei estableix que si com a conseqüència de l’actual crisi sanitària s’estableixen mesures de restricció suspensió de l’activitat comercial o industrial, en els contractes subscrits a partir de l’1 de gener de 1995, la part arrendatària podrà requerir a la part arrendadora, de manera fefaent, una modificació raonable i equitativa de les condicions del contracte. 

Regles aplicables davant la manca d’acord entre les parts.

L’article 2 estableix unes regles en el cas de que les parts no arribin a un acord per mitjà de negociació o mediació en el termini d’un mes a comptar del requeriment previst per l’article 1. Aquestes regles són:

1) En el cas de suspensió de l’activitat, la renda i altres quantitats degudes per la part arrendatària s’han de reduir en un 50% respecte de les vigents mentre duri la mesura de suspensió. 

2) En el cas de restricció parcial de l’aprofitament material de l’immoble, la renda i altres quantitats degudes per la part arrendatària s’han d reduir, mentre durin les mesures de restricció, en una proporció igual a la meitat de la pèrdua d’aprofitament de l’immoble, mesurada objectivament per la reducció d’aforament o d’horaris o per altres limitacions imposades per la norma. 

3) La prestació de serveis de lliurament a domicili o de recollida de productes a l’establiment no afecta a l’aplicació de les reduccions previstes en els dos apartats anteriors. 

En el cas que les mesures previstes en l’apartat 1 es perllonguin més de 3 mesos en el transcurs d’un any a comptar de l’entrada en vigor d’aquest Decret, la part arrendatària pot optar per desistir del contracte sense penalització a partir del moment en que es produeixi aquesta circumstància i fins a tres mesos després del cessament complet de les mesures, sempre que ho notifiqui de manera fefaent a la part arrendadora amb un mes d’antelació. 

Finalment, el Decret Llei 34/20 de 20 d’octubre disposa que en el termini de dos anys a comptar des de la seva entrada en vigor, el Govern haurà d’elaborar i aprovar un projecte de llei per incorporar a l’ordenament jurídic català la regulació necessària per al restabliment de l’equilibri contractual en els supòsits de canvi imprevist de circumstàncies (clàusula “rebus sic stantibus”)

 Josep Lluís Rodríguez Nouvilas 

Advocat 

Reus

Tenen els avis dret a un règim de visites dels seus néts?

Un dels efectes del coronavirus ha estat que molts avis i néts que estaven acostumats a veure’s molt sovint han perdut el contacte habitual, passant a poder comunicar-se tan sols per telèfon o videotrucades. La necessitat de protegir els avis, més vulnerables a la Covid-19, ha provocat aquest allunyament temporal. Això ens ha fet pensar en altres situacions en les que es pot produir un allunyament, com pot ser la separació matrimonial, o, fins i tot, la mort d’un dels progenitors, situacions en les que als avis se’ls presenten dificultats per a poder veure els seus néts. 

En principi, la relació d’un infant amb els seus avis és bona i necessària pel desenvolupament del petit. Una ruptura familiar pot, en conseqüència, repercutir de manera negativa en els néts. 

Quan ens trobem en aquestes situacions, ens preguntem si existeix algun instrument legal que permeti als avis poder exercir el seu dret a veure als seus néts. L’article 160 del Codi Civil recull el dret dels avis a relacionar-se amb els seus néts. 

Per a poder exercir aquest dret tenen la possibilitat d’interposar una demanda en reclamació d’un règim de visites que el Jutge pot concedir o denegar en cas d’existir una justa causa. I què podem entendre com a justa causa? Doncs aquella situació que perjudiqui el desenvolupament i la salut mental o física dels menors, que és el que més s'ha de protegir. A Catalunya, aquest dret es recull a l’article 233-4 del Codi Civil de Catalunya, en el mateix sentit que ho fa el Codi civil.

El Tribunal Suprem s’ha pronunciat en el sentit de que les males relacions entre els avis i els pares de l'infant no poden ser considerades com a justa causa per denegar les visites entre avis i néts, ja que això suposaria que n’hi hauria prou que un progenitor manifestés que té una mala relació amb l’avi per impedir l’exercici d’aquest dret. 

El procediment finalitzarà amb una resolució del Jutjat de Primera instància que determinarà si s’ha de concedir o no un règim de visites a favor dels avis, concretant quin és el règim de visites més idoni en cada cas. Es tindran en compte aspectes com l’edat dels menors, les relacions existents abans de la ruptura o si mai va existir cap tipus de relació. Si els pares estan divorciats s’haurà de tenir en compte el règim de visites establert a favor del progenitor no custodi, etc. 

Les parts poden sol·licitar l’emissió d’un informe per part de l’Equip Psicosocial del Jutjat i demanar que es pronunciï sobre el règim de visites més idoni en cada cas concret, tot i que, ja sigui per l’existència d’acord entre les parts o bé per l’edat dels menors que poden ser escoltats a partir dels 12 anys o abans si tenen la suficient maduresa, pot ser el que Jutge no consideri necessari aquest informe.

El règim que es fixi podrà establir o no si el menor pot quedar-se a dormir a casa dels avis, o un règim de visites progressiu. Malgrat que és un dret molt controvertit, els Tribunals tracten de trobar el just equilibri que protegeixi el desenvolupament psicològic dels menors i garanteixi a la vegada la relació amb el seus avis. En aquest sentit, la tasca dels advocats és fonamental per tal d’afavorir la conciliació i l’harmonia familiar en aquestes situacions.

Josep Lluís Rodríguez Nouvilas 

Advocat 

Reus

La influència de la pandèmia de la Covid-19 en l'activitat judicial

La pandèmia de la Covid-19, d’abast mundial, ha tingut una influència importantíssima i de gran abast en la vida dels ciutadans. L’activitat judicial, no ha estat pas una excepció.

L’establiment de l’estat d’alarma en tot el territori de l’Estat espanyol amb la promulgació del RD 463/2020 de 14 de març va suposar la suspensió de tots els assenyalaments de judicis i actuacions judicials així com la suspensió tant dels terminis processals com dels de prescripció i caducitat de drets i accions en tots els ordres jurisdiccionals (civil, penal, laboral, administratiu, etc.)

De totes formes, hi va haver algunes excepcions i la interrupció no es va aplicar als procediments d”habeas corpus”, serveis de guàrdia, actuacions amb detinguts, ordres de protecció, actuacions urgents en matèria de vigilància penitenciària, mesures cautelars en matèria de violència sobre la dona o menors i totes aquelles actuacions que els jutges, pel seu caràcter urgent, consideressin com inajornables.

Passat el període més difícil de confinament, el Congrés dels Diputats mitjançant Resolució publicada al BOE el dia 23 de maig establia que:
- Amb efectes des del dia 1 de juny de 2020, s’aixecava la suspensió dels terminis administratius suspesos des de l’entrada en vigor del RD 463/2020.
- Amb efectes des del dia 4 de juny de 2020, s’aixecava la suspensió dels terminis processals i la suspensió dels terminis de prescripció i caducitat de drets.

Finalment dir que, sabut és que, segons l’art. 183 de la Llei Orgànica del Poder Judicial, tots els dies del mes d’agost son inhàbils per a totes les actuacions judicials, excepte aquelles que es declarin urgents per les lleis processals. Doncs bé, el RDL 16/2020 de 28 d’abril que estableix una sèrie de mesures processals i organitzatives per fer front a la COVID-19 en l’àmbit de l’Administració de Justícia, declara com hàbils per a totes les actuacions judicials els dies 11 a 31 d’agost de 2020, exceptuant els dissabtes, diumenges i festius.

Això té una especial incidència en tot els que són terminis per contestar a demandes, formular escrits d’oposició en procediments d’execució, al·legacions, contestar requeriments, presentar escrits de tràmit, etc.

 Josep Lluís Rodríguez Nouvilas 

Advocat 

Reus