L’article 1 del reial decret 690/1996 ens dóna aquesta definició «Es considerarà treball en benefici de la comunitat la prestació de la cooperació personal no retribuïda en determinades activitats d’utilitat pública, amb interès social i valor educatiu, amb tendència a servir de reparació per a la comunitat perjudicada per l’il·lícit penal i no supeditada a l’obtenció d’interessos econòmics.»
És important remarcar que es tracta d’un pena privativa de drets, no de llibertat, recollida a l’article 39 lletra i) del Codi Penal i, per poder imposar-se, l’article 49 exigeix l’exprés consentiment del penat. Precisament per aquesta necessitat de comptar amb el consentiment del penat, no hi ha cap delicte que es castigui únicament amb treballs en benefici de la comunitat.
Amb de la reforma del CP de 1995 de l’any 2003 va quedar suprimida la pena d’arrest de cap de setmana, la qual cosa va contribuir a donar encara un major protagonisme a la pena de TBC. A partir d’aquesta reforma, l’execució de la pena queda sota el control del Jutge de Vigilància Penitenciària i no del jutge que havia dictat la sentència com fins llavors.
El nou article 88 del Codi Penal, que va entrar en vigor l’1 d’octubre de 2004, estableix la possibilitat de substituir la pena de presó que no excedeixi d’un any per multa o TBC i es fixa un criteri de substitució, segons el qual un dia de presó serà substituït per un dia de TBC.
Posteriors lleis orgàniques han incrementat encara més el protagonisme de la pena de TBC. Així s’estableix que en el cas de delictes relacionats amb la violència de gènere, la presó únicament podrà ser substituïda per TBC, mai per una pena de multa. També s’introdueix aquesta pena en diversos delictes contra la seguretat vial. El procediment d'execució de la pena de TBC s’ha simplificat notablement i ara són els Serveis socials penitenciaris els qui, després de rebre el manament judicial, citen al penat per a donar-li la informació de les places existents per al compliment de la pena i s’acorda un “pla de compliment”, que en la mesura del possible no comprometi la seva jornada laboral.
La normativa fixa un topall de 8 hores diàries com a màxim però no estableix un límit mínim de compliment diari, això fa que en la pràctica ens trobem amb sentències que fixen aquesta durada en dues hores i d’altres que deixen la seva determinació a l’administració penitenciària.
Els penats a TBC, estaran inclosos en l’acció protectora del Règim General de la Seguretat Social a efectes de les contingències d’accidents de treball i malalties professionals pels dies de prestació efectiva del treball.
Finalment dir que l’Administració, entitat pública o associació d’interès general on presti els seus serveis el condemnat, haurà de comunicar al jutge de Vigilància Penitenciària tot allò que afecti a l’execució de la pena i al seu compliment.
Josep Lluís Rodríguez Nouvilas
Advocat
Reus
